L’hora de dormir suposa un dels majors reptes pels pares i mares de la nostra societat. Actualment, tenim dues “guies” que marquen tendència, dos mètodes que ens parlen del son dels infants, però que no ens parlen de l’hora d’anar a dormir. Un moment del dia on grans i petits estem cansats, on a tots ens agradaria prémer un botó i que aquells ullets oberts es tanquessin, i aquell cos ple d’energia es desconnectés. Però vet aquí la diferència entre les màquines i els humans… tenim vida! I això comporta tenir costums socials, i hàbits familiars que cal respectar. Per això triar entre un mètode i un altre és una tasca molt complicada.
Primer de tot, l’hora d’anar a dormir, requereix un gran esforç per l’adult des del primer moment que decideix ser pare i mare. L’hora de dormir és un moment del dia igual d’important que el bany, que el sopar, que el jugar... El problema és que tots estem cansats, i ho volem fer ràpid. Hi haurà menuts que dormiran ràpidament, però hi ha infants que la foscor els fa por, que comencen a ser conscients dels somnis i dels malsons.
No us havia passat mai quan éreu petits, pensar que hi havia algú a l’habitació i tenir tanta por que us tapàveu amb els llençols?
Sota el nostre parer, el moment d’anar a dormir ha de ser un moment relaxat, on l’infant i l’adult es trobin a gust. I per trobar aquesta harmonia, hi ha qui la troba en un conte, en un recordatori del que s’ha fet durant el dia, amb un massatge, amb una cançó de bressol`, agafant la mà del nadó, o, simplement fent un petó i apagant el llum. Totes les opcions són bones, doncs no és cert que hi hagi un manual vàlid per a tothom. Els mètodes ajuden a l’adult a adquirir seguretat en sí mateix, i això ens proporciona certa tranquil.litat que transmetem als menuts.
Com podreu llegir en l’article que us adjuntem més a vall, tots els autors afirmen que el procés de son dels infants, passa per diversos processos, i que és normal i necessari que es despertin un parell de cops per la nit, doncs és un sistema que portem a dins, com un despertador que els fa despertar per comprovar que tot està bé. És un instint de supervivència. I és normal que es despertin enfadats, no us emprenyaríeu vosaltres si sonés el despertador cada 3 hores...?
Per conciliar un hàbit de son (si així li volem dir) cal que aquest moment del dia no suposi cap neguit, el més favorable per a tots seria que fos un moment esperat, on poguéssim gaudir plegats de la relaxació que ocasiona un ambient amb poca llum, amb sons que no excitin...
I per la nit, és important actuar amb la mateixa calma i comprensió. Si un infant té por, hem de pensar que, primer de tot, és un sentiment que no controlen i que en general desconeixen. És curiós quan es comparteix amb ells les nostres pors o malsons, és com si els donés certa tranquil.litat. Fins a aquest moment, molts infants creuen que és un sentiment que només ells experimenten, i això els angoixa més, doncs ni tan sols són capaços d'expressar-los amb paraules.
I si cal portar-los al llit o no, no és ni bo ni dolent... cada família ha de decidir si volen compartir llit amb el seu fill o no, sense tenir en compte modes ni sentir-se jutjats per tercers. El que cal és vetllar pel benestar dels menuts, i fer que dormir sigui una acció que cobreix una necessitat bàsica dels éssers humans.
El que no compartim és no donar resposta a les demandes dels infants, la qual cosa no és sinònim de consentir, sinó d'escoltar-los. Quan un infant plora ens està dient alguna cosa, de la manera que ell ho sap fer, i el plor anirà canviant (augmentant de to, o de volum) per intentar fer-se entendre, mai per prendre'ns el pel. I no ser atesos, els deu provocar una sensació de fustració considerable.
En resum, és normal que , en la societat en la que vivim, on jutjar als altres és gratuit i no acostuma a tenir conseqüències, decidir com organitzem l'hora de dormir, sigui tot un repte. Un repte que es solventa amb sentit comú (tot i que com diu una gran amiga... és el menys comú de tots). Adaptant les nostres accions als nostres ideals i a l'organització familiar. Si parlem que cada infant i cada persona és un món, hem d'entendre que cada família i cada infant, tindrà unes necessitats diferents i especilas.
La «guerra» de los libros para dormir al niño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada