I seguim amb la màgia de la creativitat! Avui a l’espai de joc, hem ofert diferents materials de rebuig, majoritàriament cartrons en forma de cilindre, capses de cartró de diferents mides, i els infants disposaven de material de llenguatge plàstic com ara pintura, tisores, retoladors…
Un cop més, ens ha sorprès la reacció davant del material i com, sense tenir cap consigna, ni cap pauta sobre què fer, s’han organitzat segon l’interès que els produïa cada material.
La Noa i la Montse, han triat una gran capsa de cartró, primer han parlat entre elles per decidir que farien una casa, i han estat fent hipòtesis sobre com col·locar el cartró per a aconseguir una estructura estable. El següent repte l’han trobat quan han volgut posar un sostre. Això les ha fet anar a buscar altres material per a fer proves , però el repte era molt difícil i la Montse ha trobat més plaer en fer petar les bombolles d’un gran tros de plàstic. La Noa, seguia amb la idea de fer alguna cosa amb aquella gran capsa de cartró. Si una casa és massa difícil, provarem fer un vaixell. Darrere d’aquesta persistència, s’amaga una relació d’esquemes mentals que li fan crear un problema, proposar una solució , fer hipòtesis que seran contrastades un cop posi en pràctica les seves habilitats per arribar a una conclusió: “ser constructor de coses és més difícil del que sembla”.
Aquest joc lliure amb diversitat de materials, implica també, un treball emocional, on , tal i com veiem en el primer cas, ajuda als infants a superar la frustració que provoca el no aconseguir l’objectiu que ens proposem. Però també ens ajuda a respectar les opinions dels demés, a buscar punts de connexió per riure, per amagar-nos i fer-nos invisibles en un dia trist.
El resultat :
Un somriure amagat en la tristor , davant la mà d’una personeta que sap que hi som, que alguna cosa ens passa i que ens estira la mà per fer-nos-ho saber.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada